Jardins de Sa Riera Living
El cas dels Jardins de Sa Riera Living ha estat la gota que ha fet vessar el got. La seva imatge és tan grotesca i feridora que, per ella mateixa, s’ha fet viral a les xarxes on ja es coneix com “l’Algarrobico català”, s’equipara a un cementiri i la seva petició d’enderroc s’ha popularitzat.
Un escàndol internacional
Mitjans de comunicació catalans, espanyols i europeus també s’han posat les mans al cap i n’han fet ressò augmentant, encara més, la indignació de l’opinió pública. El cas de Jardins de Sa Riera Living ha deixat de ser només la denúncia d’un grup d’ecologistes, als qui s’intenta silenciar, desprestigiar o intimidar amb desorbitades fiances judicials, i s’ha convertit en vox populi.
Com és possible?
La coresponsabilitat de les administracions
El mandat de l’actual alcaldessa de Begur -qui ja ha anunciat que es tornarà a presentar a les properes eleccions municipals del 28 de maig de 2023-, s’ha caracteritzat per l’actitud conservadora i poc valenta. L’alcaldessa no surt d’un argumentari immobilista que es basa en el compliment estricte dels planejaments urbanístics, tot i estar basats en antigues qualificacions errònies, disfuncionals i irregulars que, entre d’altres coses, permeten edificar en zones de gran pendent quan la posterior Llei d’Urbanisme del 2005, que és de rang superior, ho prohibeix.
Cal puntualitzar, però, que va ser l’anterior equip de govern, liderat per l’exalcalde Joan Manel Loureiro (actualment president del Consell Comarcal del Baix Empordà), el que va autoritzar i donar totes les llicències d’obres dels últims desgavells urbanístics a Begur. Evitar unes indemnitzacions milionàries en cas que l’Ajuntament es veiés obligat a revocar les llicències ha estat sempre l’argumentari de tots dos alcaldes, que alhora han traslladat als veïns i veïnes de Begur el temor d’un govern municipal amb problemes econòmics.
Tal com SALVEM BEGUR ha argumentat i demostrat, per exemple en el cas d’Aiguafreda on el projecte s’ha pogut aturar sense cap cost per a la ciutadania, si en comptes de tramitar el Projecte d’urbanització per atorgar les llicències, l’Ajuntament hagués modificat el POUM per adequar-lo a la Llei, com des de SALVEM BEGUR li vam demanar, ara no haurien de témer fer front a unes indemnitzacions que podrien comprometre les arques municipals.
Indignació popular
La indignació, el sentiment de tristesa i la sensació d’impotència que genera la imatge d’aquesta edificació descomunal en una vessant de muntanya, que ha estat expressament desforestada i buidada, és encara més punyent pel fet que els seus instigadors siguin empresaris catalans. Per una banda, el fons d’inversió Stoneweg S.A. fundat per Joaquín Castellví López i Jaume Sabater Martos, i dirigit també per aquest últim com a director executiu des de la seva seu central de Ginebra (Suïssa). Per l’altra, Sorigué, una constructora que amb aquesta obra demostra actuar de forma contradictòria al propòsit de responsabilitat que predica, emmarcant-se més en el greenwashing.
Informació falsa i manipuladora
La manca d’integritat i d’ètica d’Stoneweg ja són evidents en la seva comunicació corporativa. El seu eslògan El nostre producte és l’oportunitat emmarca la raó de ser de lacompanyia en l’Oportunisme que, per definició correspon a la “priorització de l’interès propi obviant principis ètics rellevants per tal d’assolir els seus objectius”.
A la web on promociona el seu escandalós projecte de Jardins de Sa Riera Living ho fa amb grans dosi de cinisme, presentant la natura com un element decoratiu del paisatge, amb mentides com que els xalets estan ubicats en una zona verge de la Costa Brava i que és un projecte pensat per integrar-se a l’entorn, respectant la seva natura. Pel que fa Sorigué, segons sembla, l’empresa ha decidit excloure aquest projecte del portfoli de la seva web.