Altres casos que amenacen la natura, el paisatge i la bellesa de Begur
Pedrera de s’Antiga
L’any 2002 es va clausurar l’antiga pedrera i es va signar un conveni on l’Ajuntament de Begur es comprometria a la restauració natural. L’Ajuntament no va complir aquest conveni i, a més, va acabar requalificant els terrenys, malgrat que un informe de la Delegació Territorial de la Generalitat a Girona ho desaconsellava, al·legant que era una zona de naturalesa forestal. Val a dir que aquesta reclassificació, que va ser fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Begur i l’empresa Ses Negres S.L. (promotora representada per Joan Gual Balmanya, fill d’un exalcalde de Begur), va comportar alhora una compensació econòmica d’uns 414.000€ per a l’Ajuntament de Begur.
Des de SALVEM BEGUR hem denunciat i portat aquest cas als tribunals, a causa de les nombroses irregularitats detectades i a l’enorme impacte ambiental i paisatgístic que ocasiona la construcció d’aquests xalets sobre la costa de Begur. Un impacte visual crític, que es veu des de molts quilòmetres de distància.
Montcal
En la zona de Puig Montcal, l’Ajuntament de Begur ha permès el desenvolupament d’un nou projecte urbanístic amb un greu impacte ambiental i geològic. Tot i tractar-se d’uns terrenys muntanyencs i de tipologia forestal i que pertanyen a un hàbitat de dunes continentals amb pinedes considerat d’interès comunitari per la Directiva Hàbitats amb la categoria de prioritari per la conservació, l’Ajuntament continua permetent la seva degradació.
Actualment en la zona de Montcal s’estan construint habitatges amb un impacte ambiental crític, car, a banda dels aspectes ja mencionats, aquest projecte urbanístic se superposa amb l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Begur i la Xarxa Natura 2000. Com que per a SALVEM BEGUR tots aquests aspectes consisteixen una agressió natural de primer ordre, hem procedit a fer les denuncies urbanístiques pertinents.
Aiguafreda
Gràcies a la feina duta a terme per la plataforma SOS Aiguafreda, origen de l’actual SALVEM BEGUR, es va evitar la construcció de 260 habitatges i 3 nous hotels a la Cala d’Aiguafreda, on es pretenia urbanitzar unes 70 hectàrees de bosc. Aquesta gran fita, ja que es salvava així una de les últimes cales relativament verges d’aquest tram de la Costa Brava, es va aconseguir gràcies a la revisió del Pla Director Urbanístic (PDU) per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí va incloure, mitjançant l’article 39, la desclassificació d’Aiguafreda i li va atorgar un règim de protecció especial.
